Hi ha entrenadors de gossos per ajudar a persones que tenen epilèpsia.
Aquest tipus de gossos estan reconeguts per la llei amb el nom de “Gossos d’Avís”, encara que també són anomenats “Gossos d’Alerta Mèdica”. Són gossos que avisen de la imminència de tenir una crisi epilèptica, sigui als seus usuaris o a terceres persones.
Hi ha poca gent que es dediqui a ensinistrar aquests tipus de gossos. Cada ensinistrador analitza el cas en concret i crea protocols d’actuació i anàlisi per començar una via de treball entre la persona amb epilèpsia i el gos.
Un gos ensinistrat pot canviar la vida de la persona amb epilèpsia. El gos és entrenat per avisar moments abans que la persona amb epilèpsia té una crisi epilèptica. També pot ser entrenat per estimular el pacient durant les crisis per recuperar la consciència molt més aviat que en condicions normals.
Gràcies a aquests gossos es pot ajudar a més persones a viure l’epilèpsia d’una millor manera, aportant una major qualitat de vida als usuaris d’aquests gossos d’assistència.
Quins requisits hauria de tenir l’usuari per poder gaudir de l’ajuda d’un gos entrenat?
El primer requisit és voler un gos. Algunes persones s’interessen per les coses que un gos d’assistència pot fer, però no els agraden els animals. També han de pensar que aquest no és una màquina de detectar crisi, sinó un gos que necessita les cures bàsiques de qualsevol gos i a vegades aquestes són més dures del que podem pensar.
L’epilèpsia és una malaltia que no tothom la té de la mateixa manera, les crisis poden ser molt diferents d’un usuari a un altre, així com la freqüència d’aquestes. Per això és tan necessari analitzar la informació en cada un dels casos.
Quin és el procés tradicional d’entrenament del gos d’avís?
L’entitat adquireix un gos jove o cadell després de seleccionar minuciosament per a un projecte concret, el manté al centre d’ensinistrament entre sis mesos i un any i l’entrena. L’usuari rep una formació de diverses setmanes sobre el maneig del gos anteriorment al lliurament. Finalment, es lliura a l’usuari i l’ensinistrador visita regularment a l’usuari per garantir un bon procés de vinculació, les visites s’allarguen en el temps durant mesos posteriors. L’ensinistrador manté contacte amb l’usuari per oferir-li suport tècnic i s’inicia el procés d’acreditació a la Generalitat de Catalunya. Durant la vida operativa de l’animal es manté el contacte amb l’usuari per ajudar-lo a mantenir les conductes desitjades en el gos d’assistència.
El procés de vinculació pot ser molest per a l’usuari?
Podem dir amb tota seguretat que l’aprenentatge de l’ús del gos per part de l’usuari és una experiència emotiva i motivacional per aquest.
El gos d’avís té un efecte terapèutic?
La naturalesa de l’enllaç que es crea amb l’usuari és tan fort que provoca un efecte terapèutic en la persona, generant autoconfiança i estabilitat emocional.
Alguna administració pública o privada finança les despeses dels gossos d’avís?
La trista resposta és no. Lamentablement, les despeses finals per a l’usuari poden aturar a algunes famílies a adquirir un gos d’avís.
Hauria d’haver-hi més gossos d’avís per a persones que tenen epilèpsia?
Després d’haver vist com els gossos d’avís han canviat la vida a la gent que els han adquirit, la resposta a aquesta pregunta no pot ser una altra que “I tant!”. Però per aconseguir-ho farien falta més ajudes de l’administració pública.
