Tipus de crisis epilèptiques

Quan parlem de crisis epilèptiques normalment ens venen al cap les convulsives (tònic-clònica), però n’hi ha més tipus i no tant visibles.

Una persona amb epilèpsia li poden aparèixer diferents tipus de crisis epilèptiques, depenent de l’extensió de la descàrrega epilèptica. Es poden classificar en dos tipus: les “focals o parcials” que afecten a una zona del cervell o “generalitzades” que ho fan a tota la superfície.

Parlem de focus epilèptic precisament a la zona de neurones alterades on comencen les crisis epilèptiques parcials o focals. Hi ha vegades que la descàrrega d’un focus epilèptic d’una crisi epilèptica parcial o focal s’estén per tota la superfície del cervell i es transforma en una crisi epilèptica generalitzada.

Quan no podem detectar si és una crisi focal o generalitzada, les denominen crisi sense classificar.

Dins de les crisis generalitzades, les més freqüents són:

Crisi generalitzada tònic-clònica: Es produeix una pèrdua brusca de coneixement, que motiva caiguda a terra si s’està dempeus. A més provoca rigidesa de tot el cos en un inici (fase tònica) i després moviments rítmics de tot el cos (fase clònica). A l’acabar, la persona es va recuperant a poc a poc, en diversos minuts.
Crisi generalitzada d’absència: La persona roman absorta i immòbil amb el coneixement perdut i amb la mirada fixa durant uns pocs segons, al voltant de deu a quinze. De vegades poden produir moviments oculars, parpelleig i d’altres parts del cos. La recuperació és molt ràpida i moltes vegades passen desapercebudes per la seva brevetat. Solen iniciar-se en la infantesa o en l’adolescència. Aquest tipus de crisi epilèptica es tolera bé, però té tendència a repetir-se amb molta freqüència, de vegades diverses en el dia, pel que poden produir errors d’atenció i d’aprenentatge en el nen o adolescent.
Crisi generalitzada mioclònia: Es produeix una sacsejada brusca instantània de tot el cos o bé d’una part de el cos, sobretot dels membres superiors, que provoquen una caiguda a terra de la persona o d’objectes que es tinguin en les mans. Durant un instant, com a molt uns pocs segons. Quan són lleus passen desapercebudes, fins que apareix un altre tipus de crisi epilèptica generalitzada.
Crisi generalitzada atònic: La persona cau de forma brusca per pèrdua de to muscular i de la consciència durant molt pocs segons i es recupera de forma instantània, també en uns pocs segons. Solen anar acompanyades d’altres tipus de crisis epilèptiques, sent estrany que sigui l’únic tipus de crisi que pateixi una persona. La gravetat d’aquest tipus de crisi epilèptica es deu al gran risc de ferides o cops al cap motivades per la caiguda brusca i inesperada …

Les crisis focals, es poden classificar depenent del lloc a on comencen les crisis i de l’extensió. Les més freqüents són:

Sense alteració de el coneixement (crisis parcials simples): En una crisi epilèptica focal amb símptomes motors es produeixen sacsejades rítmiques d’una part de el cos durant segons o minuts.

Altres crisis produeixen una sensació o emoció anormal i només es dóna compte la persona que la pateix ( “aura”), no apreciant externament res. Poden ser sensitives, amb un formigueig intens en una part de el cos que pot o no estendre’s de forma progressiva a altres zones, o visuals (produint visualització de llums o al·lucinacions visuals durant poc temps), olfactives, auditives, gustatives, encara que aquestes són més rares. També poden produir-se alteracions consistents en símptomes psíquics, com un pensament estrany, d’aparició brusca i curta durada, com per exemple, tenir la sensació intensa d’haver viscut una situació amb anterioritat, sense ser real.

De vegades, consisteixen en símptomes autonòmics, com per exemple, malestar intens i estrany amb sudoració profusa, o opressió a la boca de l’estómac que ascendeix o no cap a la gola, durant un curt espai de temps.

Amb alteració del coneixement (crisi epilèptica parcial complexa): La persona perd el coneixement sense perdre el to muscular, es queda immòbil sense respondre diversos segons o uns pocs minuts i molt sovint fa actes automàtics amb la boca o amb les mans, com moviments de masticació i deglució, arreglar-se la roba, cordar botons, etc. Altres vegades, es mou com si estigués conscient, però té una actuació estranya, no respon al parlar o ho fa de forma incoherent. El coneixement va recuperant a poc a poc, amb un estat de confusió mental que pot durar diversos minuts.

De vegades les crisis epilèptiques parcials complexes debuten amb una crisi parcial simple subjectiva amb símptomes psíquics o sensacions anormals, el “aura”, que actua com a premonitòria de la crisi parcial complexa i la persona en aquestes ocasions prediu l’aparició de la crisi de pèrdua de coneixement. Això és degut, a l’extensió de la descàrrega epilèptica des del focus epilèptic inicial, que és restringit, fins a zones de la superfície cerebral més àmplies.

Evolucionant a crisi convulsiva bilateral (crisi parcial amb generalització secundària) Succeeix quan una crisi epilèptica parcial simple o complexa s’estén des del focus epilèptic a tota la superfície cerebral. És molt important conèixer com comença una crisi epilèptica, perquè d’aquesta manera sabrem si s’inicia en un focus epilèptic localitzat o simultàniament a tot el cervell al mateix temps. D’aquesta manera es podrà realitzar el diagnòstic i el tractament adequat i igualment es podrà tipificar el tipus d’epilèpsia per emetre un pronòstic més precís.
Espasmes epilèptics: Apareixen en nens amb mesos d’edat, i són rares després del segon any de vida. Consisteixen en una flexió o extensió brusca de el cos i del cap durant 1 a 5 segons. Solen aparèixer en grups i habitualment són molt freqüents, de vegades de forma gairebé permanent.