Fa uns dies vam explicar que eren les crisis epilèptiques, les vam classificar i anomenar. Avui parlarem de les crisis generalitzades. Les més freqüents són:

  • Crisi generalitzada tònic-clònica: Es produeix una pèrdua brusca de coneixement, que motiva caiguda a terra si s’està dempeus. A més provoca rigidesa de tot el cos en un inici (fase tònica) i després moviments rítmics de tot el cos (fase clònica). A l’acabar, la persona es va recuperant a poc a poc, en diversos minuts.
  • Crisi generalitzada d’absència: La persona roman absorta i immòbil amb el coneixement perdut i amb la mirada fixa durant uns pocs segons, al voltant de deu a quinze. De vegades poden produir moviments oculars, parpelleig i d’altres parts del cos. La recuperació és molt ràpida i moltes vegades passen desapercebudes per la seva brevetat. Solen iniciar-se en la infantesa o en l’adolescència. Aquest tipus de crisi epilèptica es tolera bé, però té tendència a repetir-se amb molta freqüència, de vegades diverses en el dia, pel que poden produir errors d’atenció i d’aprenentatge en el nen o adolescent.
  • Crisi generalitzada mioclònia: Es produeix una sacsejada brusca instantània de tot el cos o bé d’una part de el cos, sobretot dels membres superiors, que provoquen una caiguda a terra de la persona o d’objectes que es tinguin en les mans. Durant un instant, com a molt uns pocs segons. Quan són lleus passen desapercebudes, fins que apareix un altre tipus de crisi epilèptica generalitzada.
  • Crisi generalitzada atònic: La persona cau de forma brusca per pèrdua de to muscular i de la consciència durant molt pocs segons i es recupera de forma instantània, també en uns pocs segons. Solen anar acompanyades d’altres tipus de crisis epilèptiques, sent estrany que sigui l’únic tipus de crisi que pateixi una persona. La gravetat d’aquest tipus de crisi epilèptica es deu al gran risc de ferides o cops al cap motivades per la caiguda brusca i inesperada …

Si jo puc, tu també #epilep