Les crisis focals, es poden classificar depenent del lloc a on comencen les crisis i de l’extensió. Les més freqüents són:

  • Sense alteració de el coneixement (crisis parcials simples): En una crisi epilèptica focal amb símptomes motors es produeixen sacsejades rítmiques d’una part de el cos durant segons o minuts.

Altres crisis produeixen una sensació o emoció anormal i només es dóna compte la persona que la pateix ( “aura”), no apreciant externament res. Poden ser sensitives, amb un formigueig intens en una part de el cos que pot o no estendre’s de forma progressiva a altres zones, o visuals (produint visualització de llums o al·lucinacions visuals durant poc temps), olfactives, auditives, gustatives, encara que aquestes són més rares. També poden produir-se alteracions consistents en símptomes psíquics, com un pensament estrany, d’aparició brusca i curta durada, com per exemple, tenir la sensació intensa d’haver viscut una situació amb anterioritat, sense ser real.

De vegades, consisteixen en símptomes autonòmics, com per exemple, malestar intens i estrany amb sudoració profusa, o opressió a la boca de l’estómac que ascendeix o no cap a la gola, durant un curt espai de temps.

  • Amb alteració del coneixement (crisi epilèptica parcial complexa): La persona perd el coneixement sense perdre el to muscular, es queda immòbil sense respondre diversos segons o uns pocs minuts i molt sovint fa actes automàtics amb la boca o amb les mans, com moviments de masticació i deglució, arreglar-se la roba, cordar botons, etc. Altres vegades, es mou com si estigués conscient, però té una actuació estranya, no respon al parlar o ho fa de forma incoherent. El coneixement va recuperant a poc a poc, amb un estat de confusió mental que pot durar diversos minuts.

De vegades les crisis epilèptiques parcials complexes debuten amb una crisi parcial simple subjectiva amb símptomes psíquics o sensacions anormals, el “aura”, que actua com a premonitòria de la crisi parcial complexa i la persona en aquestes ocasions prediu l’aparició de la crisi de pèrdua de coneixement. Això és degut, a l’extensió de la descàrrega epilèptica des del focus epilèptic inicial, que és restringit, fins a zones de la superfície cerebral més àmplies.

  • Evolucionant a crisi convulsiva bilateral (crisi parcial amb generalització secundària) Succeeix quan una crisi epilèptica parcial simple o complexa s’estén des del focus epilèptic a tota la superfície cerebral. És molt important conèixer com comença una crisi epilèptica, perquè d’aquesta manera sabrem si s’inicia en un focus epilèptic localitzat o simultàniament a tot el cervell al mateix temps. D’aquesta manera es podrà realitzar el diagnòstic i el tractament adequat i igualment es podrà tipificar el tipus d’epilèpsia per emetre un pronòstic més precís.
  • Espasmes epilèptics: Apareixen en nens amb mesos d’edat, i són rares després del segon any de vida. Consisteixen en una flexió o extensió brusca de el cos i del cap durant 1 a 5 segons. Solen aparèixer en grups i habitualment són molt freqüents, de vegades de forma gairebé permanent.