1.- El novembre és el mes de la conscienciació de l’epilèpsia. Aprofitem aquest mes per reflexionar, visualitzar i normalitzar aquesta malaltia. Què és l’epilèpsia? L’epilèpsia és un trastorn cerebral en el qual una persona té una predisposició a patir crisis epilèptiques repetides en el temps. Les crisis epilèptiques són episodis d’activitat elèctrica cerebral descontrolada, sobtada i anormal que poden manifestar-se de diverses maneres segons quina regió del cervell sigui l’afectada.
2.- Sabies què… és la malaltia neurològica més comuna. Es calcula que 50 milions de persones al món tenen epilèpsia. Afecta tant a homes com a dones. Les edats més freqüents són entre 2-18 i més 60 anys.
3.- Què fer davant d’algú que té una crisis epilèptica tònic-clònica (convulsiva)? Molt senzill, posar-lo a terra en una posició de seguretat, afluixar-li la roba (corbates, cinturons, etc), treure-li les ulleres, collarets, etc., vigilar que no es faci mal i controlar el temps. Si veiem que dura més de 2 minuts trucar als serveis mèdics.
4.- Què fer davant d’algú que té una crisis epilèptica focal o sense alteració de la consciència? Ho reconeixerem per que té una mirada perduda, moviments estranys, està deambulant, té tremolors o un llenguatge confús.
No l’agafarem, explicarem a la gent del voltant que està tenint una crisis epilèptica, el protegirem dels perills, li parlarem amb calma, controlarem el temps i esperarem a que es trobi bé.
5.- Quan sabem que algú té epilèpsia, l’hem de tractar d’alguna manera diferent? No, com fins ara. Ni hem de riure, ni l’hem de sobreprotegir. L’únic que necessiten és normalitat.
6.- Ser malalts crònics no vol dir quedar-se a casa o no poder realitzar-nos. Podem tenir una vida plena fent les nostres aficions. Cadascú al seu nivell com qualsevol altre persona.
7.- Epilèpsia i educació. Les persones que tenen epilèpsia tenen un risc més gran de trastorns de l’aprenentatge, que dificulten el seu desenvolupament escolar i haurien de tenir-se en compte.
Les dificultats més probables es donen en les següents àrees d’aprenentatge:
• Problemes específics en la lectoescriptura.
• Problemes de llenguatge i comunicació.
• Problemes de memòria.
• Problemes socioemocionals.
Tot això no vol dir que una persona amb epilèpsia no pugui aprendre però, com no tots som iguals, haurem de individualitzar cada cas. Com a norma general hem de pensar que tots els nens poden aprendre, potser no al mateix ritme ni amb els mateixos materials.
8.- Com ens veu el cine, la literatura i la Tv. Has vist crisis epilèptiques al cinema o a la televisió? Les has llegit en un llibre? Et semblaven reals? Eren necessàries per a l’argument? La literatura, el cinema i la televisió han abordat amb freqüència l’epilèpsia, de vegades de forma exacta, però en la majoria de casos han ajudat a estigmatitzar i que prevalguin en el temps falsos mites sobre aquesta malaltia. Normalment són estereotips irreals de crisis i falsos consells sobre què fer davant d’una convulsió (subjectar a la persona, posar-li coses a la boca, agafar-li la llengua, etc. Mai s’ha de fer aquestes coses). Aquestes imatges ajuden a que els estereotips perdurin. Segons un estudi només en el 28% de les pel•lícules realitzades abans de l’any 2000 i en el 25% de les pel•lícules posteriors a aquesta data, l’epilèpsia té un paper destacat en l’argument. Sovint veiem crisis epilèptiques en personatges fora de control per això l’OMS (Organització Mundial de la Salut) ha intentat trencar aquests estigmes que contribueixen a formar una distorsió sobre aquesta malaltia.
9.- Si us plau, fes difusió d’aquest texts per normalitzar aquesta malaltia. Moltes gràcies per col•laborar en aquest mes.
Si jo puc, tu també #epilep