Gairebé tots passarem alguna vegada a la vida per una fase del dol davant la pèrdua d’un ésser estimat o perquè ens donen una mala notícia.
Algunes d’aquestes fases estan reconegudes i identificades per la psicologia.
Des de 1969 en aquest camp de la psicologia domina la teoria de les 5 fases del dol, desenvolupada per la psiquiatra Elisabeth Kübler-Ross.
En el seu llibre “Sobre la mort i el morir” va presentar aquest model general de cinc etapes de dol que expliquen com se senten les persones en diferents moments de la seva dol i com tendeixen a actuar.
- Etapa de la negació
Aquesta negació pot inicialment esmorteir el cop i ajornar part de el dolor, però aquesta etapa no pot ser indefinida perquè en algun moment xocarà amb la realitat.
- Etapa de la ira
En aquesta fase són característics els sentiments de ràbia i ressentiment, així com la recerca de responsables o culpables. La ira apareix davant la frustració perquè la mala notícia és irreversible, que no hi ha solució possible i es pot projectar aquesta ràbia cap a l’entorn, incloses altres persones properes.
- Etapa de la negociació
En aquesta fase les persones fantasiegen amb la idea que es pot revertir o canviar la mala notícia. És comú preguntar-se què hauria passat si …? o pensar en estratègies que haurien evitat el resultat final, com I si hagués fet això o allò?
- Etapa de la depressió
La tristesa profunda i la sensació de buit són característiques d’aquesta fase, el nom no es refereix a una depressió clínica, com un problema de salut mental, sinó a un conjunt d’emocions vinculades a la tristesa naturals davant una mala notícia.
- Etapa de l’acceptació
Un cop acceptada la mala notícia, les persones en dol aprenen a conviure-hi. Amb el temps recuperen la seva capacitat d’experimentar alegria i plaer.
Però segons els experts les persones no passen necessàriament per totes aquestes etapes ni en aquest ordre específic, així que el duel es pot manifestar de diferents maneres i en moments diferents per a cada persona.
Quan el dol es torna un problema?
Quan la persona es queda totalment paralitzada. Quan això passa el millor és parlar-ho amb el metge, amb amics, amb els teus pares, etc. A través de les Associacions podem indicar els professionals més adequats.
Leave A Comment