La meva epilèpsia va començar als 8 anys a causa de la síndrome de Reye, que és pressió sanguínia intracranial. A causa d’això, vaig entrar en coma. A la meva família li van dir que podia morir o quedar paralític, per sort no va ser així. Em van posar una vàlvula al cap i vaig fer rehabilitació des de zero: caminar, exercicis corporals, llegir, escriure, etc.

Als 12 anys vaig tenir la meva primera crisi convulsiva i vaig anar al neuròleg. Em van fer proves fins que van donar amb la medicació adequada. Avui en dia gairebé no tinc crisis gràcies a la medicació.

Quan em vaig recuperar em costava entendre algunes coses, vaig patir bullying i vaig haver de canviar de col·legi. Des de llavors he anat al psicòleg i al psiquiatre. Encara em costa expressar-me al parlar.

He tingut limitacions a l’hora de treballar fent feines perilloses per a mi al tenir epilèpsia. Gràcies a la meva mare, vam tramitar la minusvalidesa. Va ser certificada com a minusvalidesa total permanent de manera que ara sóc pensionista.

Actualment em dedico a fer visible l’epilèpsia en les xarxes i quan puc, col·laboro amb associacions.