Primer m’agradaria definir que és estat d’ànim. És l’estat emocional que preval en un individu en un moment donat. En nombroses ocasions es confon amb les emocions però no és el mateix. L’estat d’ànim dura més temps, és menys intens i específic i no necessàriament necessita un estímul perquè aparegui. Per això, de vegades és difícil identificar la seva causa.
Els estats d’ànim es poden classificar en: bon estat d’ànim (activat) i un mal estat d’ànim (deprimit). Quan un estat d’ànim perdura molt en el temps, genera un malestar significatiu i interfereix en diferents àrees de la vida d’una persona (familiar, social, laboral, etc.) se li denomina trastorn afectiu o de l’estat de l’ànim.

Si tenim un bon estat d’ànim (optimisme) tindrem més benestar. Els estats d’ànim positius i les emocions positives (la felicitat, el riure, el bon humor, l’alegria i la tranquil·litat, etc.) potencien la salut, el benestar i afavoreixen sentiments de satisfacció amb la pròpia vida.

Ser optimista, tenir esperança i sentir-se més feliç, etc. ajuda a que les persones siguin capaces de gestionar adequadament l’estrès i les situacions adverses. A més a més, les persones que experimenten alts nivells d’emocions positives tendeixen a experimentar menys dolor i discapacitat relacionats amb malalties cròniques.

Com ens influeix l’epilèpsia sobre el nostre estat d’ànim?

L’epilèpsia augmenta el risc d’alteracions emocionals i aquestes poden, a la vegada, fer-nos més vulnerables a les crisis. Per tant Epilèpsia i Emoció tenen una relació bilateral.

L’epilèpsia no consisteix només en les crisis, també es pateixen alteracions emocionals a les que de vegades no se’ls hi dona molta atenció.

Si estàs amb ganes de plorar, no vols sortir amb els amics, no fas coses que t’agraden, et costa concentrar-te, estàs irritable o ansiós, etc., pot ser que estàs tenint alteracions importants de l’afectivitat.

Les persones amb epilèpsia pateixen més freqüentment alteracions afectives, com la depressió o l’ansietat, que la població en general. Fins i tot més que els individus que pateixen altres malalties neurològiques.

Entre aquestes alteracions emocionals destaquem:

  • Depressió: Estar trist 1 o 2 dies és normal però quan aquest estat d’ànim dura setmanes i no et deixa fer els teus actes quotidians, llavors és depressió. Si tens epilèpsia això pot passar fins estant lliure de crisis ja que amb aquestes s’alliberen unes substàncies opioides i ara no les rep. Llavors el cervell té una espècie de “mono” al no rebre-les.
  • Distima: És una forma més lleu de depressió que pot durar anys. La persona arriba a assumir-la com el seu estat d’ànim normal. És una de les alteracions més comuns en persones amb epilèpsia. Hem de tenir-la en compte i tenir atenció mèdica a l’igual que si fos depressió.
    • Ansietat: És el tercer estat d’ànim més comú en persones amb epilèpsia. Es poden manifestar en: inquietud, inseguretat, pors, taquicàrdia, falta d’aire, preocupacions excessives, dificultat per concentrar-se, etc.

Hi ha 3 causes que poden provocar aquestes alteracions:

  • Factors psicosocials: Tenir epilèpsia no ajuda a que et sentis bé. Les pors, les frustracions, el dèficit d’atenció, l’aïllament, sentir-te diferent, etc. Hem d’intentar que aquestes emocions no ens influeixin.
  • Freqüència i localització de les crisis: Si les crisis són frontals o temporals és més comú que s’observin canvis conductuals i emocionals. Passa el mateix si són crisis focals en comptes de generalitzades. I com és lògic a més crisi pot ser que hi hagi més alteracions emocionals.
  • Medicació: Alguns fàrmacs poden contribuir a canvis emocionals. Passa el mateix quan es realitza un canvi de dosis.

Quan veiem que tenim un canvi en el nostre estat d’ànim hem d’acudir als nostres professionals perquè ens ajudin a millorar la nostra qualitat de vida.

No us rendiu. Ens hem de sentir bé ja que això ens ajudarà a portar millor la nostra malaltia.