Les persones que tenen epilèpsia tenen un risc més gran de trastorns de l’aprenentatge, que dificulten el seu desenvolupament escolar i haurien de tenir-se en compte.
S’estima que el 50% dels alumnes amb epilèpsia tenen dificultats escolars i el 30% dels casos farmacoresistents requereixen educació especial. A més, el 25% té trastorns específics de l’aprenentatge, dels quals la meitat presenten problemes maduratius.
Les repercussions de l’epilèpsia en el rendiment escolar responen a la interacció entre múltiples factors: com els psicosocials, relacionats amb la presència d’ansietat o depressió.
Les dificultats que poden tenir les persones amb epilèpsia no es redueixen únicament a l’àmbit acadèmic. Si coneixem els signes d’alarma podem recolzar-los amb ajuda de psicopedagogs, logopedes, terapeutes ocupacionals, etc. Aquests professionals faran la seva avaluació per poder-nos orientar com procedir. Si aneu a un centre on estiguin tots els professionals serà més fàcil fer una avaluació conjunta.
Les dificultats més probables que poden tenir els nens amb epilèpsia es donen en les següents àrees d’aprenentatge:
- Problemes específics en la lectoescriptura.
- Problemes de llenguatge i comunicació.
- Problemes de memòria.
- Problemes socioemocionals.
Tot això no vol dir que una persona amb epilèpsia no pugui aprendre però, com no tots som iguals, haurem de individualitzar cada cas. Com a norma general hem de pensar que tots els nens poden aprendre, potser no al mateix ritme ni amb els materials per ensenyar diferents destreses, però en tots es pot aportar alguna cosa. El cervell infantil és flexible i tot aprenentatge pot potenciar-se a través dels seus punts forts adaptant les nostres expectatives a la seva capacitat general. Si detectem precoçment les seves dificultats i virtuts, és més fàcil poder crear un pla específic.
Com a pare/mare o tutor/a legal hem de col·laborar amb el centre escolar i fer reforç a casa.
Què hem de fer en el centre?
- Ens hem d’assegurar que els mestres i la resta del personal de l’escola sàpiguen què fer quan es produeixi una crisi elaborant un protocol personalitzat i actualitzat a seguir mentrestant i després d’una crisi.
- Hi ha mediacions que produeixen somnolència. Avisar la comunitat educativa que si perceben això, ho comuniquin a la família perquè puguin parlar amb el seu pediatre per ajustar la dosi.
- Parlar amb el centre per mirar si cal fer un “pla individualitzat” d’estudis.
- “Educar” als companys del seu fill/a abans que vegin una crisi. En aquest cas, avançar-se és primordial per no espantar i per a la inclusió. Com és lògic, primer s’ha de pactar amb el seu fill/a i amb el centre.
Què podem fer a casa?
- Estimular la memòria mitjançant jocs (com trobar la parella amb cartes cap per avall, o retenint cadenes de paraules, números o tots dos cada vegada més llargs). Aquests jocs han d’estar ajustats a el nivell i edat del nen/a. Si és massa fàcil o difícil podem no progressar o frustrar-lo per no poder-ho realitzar.
- Treballar la concentració. Fer exercicis de relaxació cada vegada més llargs. Podem començar amb 20 segons i acabar amb 15 minuts. Com hem comentat abans, cada persona és un món, per això hem adaptar-lo. Tenir un lloc de treball ordenat i sense materials que ens distreguin, ajuda a la concentració a l’hora d’estudiar. També ajuda ordenar les seves tasques per prioritats (primer ho farem al costat de el nen/a i poc a poc que ho vagi fent sol/a).
- Motivar és molt important. Encoratjar perquè realitzi les tasques i reconèixer l’esforç (si el resultat no és bo, no passa res si li reconeixem el camí realitzat).
Alguns nens amb epilèpsia no tenen ni les mateixes habilitats socials ni la maduresa d’altres nens, ja sigui per qüestions psicològiques, actituds familiars o d’altres persones o per la imatge que ell tingui de si mateix. Aquests nens poden ser blanc d’assetjament escolar o burles que agreugen encara més la seva condició. En un altre epi-text ja vam parlar de l’assetjament escolar (Llegir aquí). Hem de vigilar que no passi i alertar el centre escolar i a les autoritats pertinents si veiem que el nostre fill/a ho està patint.
Leave A Comment